ESQUERRES I ESTATS


CATALUNYA NO ES POT I EL PAPER DE LA CUP EL 27S

Fa uns dies Llach, responent a les declaracions de Lluís Rabell, candidat de CSQEP, va dir que si els qui encapçalen la llista d’aquesta formació creuen que “si no s’ha pogut fer un referèndum, menys podrem fer la independència” s’haurien de dir Catalunya No Es Pot. Em va semblar que Llach l’encertava i vaig decidir que escriuria alguna coseta sobre perquè Catalunya Si que es Pot és actualment el principal obstacle per a encetar un procés constituent al nivell que sigui: perquè els qui es diuen representants de la nova política i garants del procés social s’han convertit, com passà amb altres forces d’esquerres durant la transició, en una esquerra d’Estat. L’Esquerra de l’Estat espanyol.

El procés constituent de CSQEP

Catalunya Si que es Pot s’ha mostrat contraria a una hipotètica declaració unilateral d’independència en cas que el 27S el bloc independentista obtingués la majoria necessària. Fruit d’això, i conscients que la majoria és, més que possible, probable, han optat també per negar el caràcter plebiscitari de les eleccions d’aquest setembre.

La proposta de la coalició (no li vull dir confluència perquè la fusió no és orgànica sinó que es presenta una llista conjunta) és obrir un procés constituent que tingui com a eix central el dret a decidir dels catalans. Al seu manifest afirmen que “Iniciar un procés constituent no prefigura el resultat final de la relació que Catalunya hagi de tenir amb la resta de l’Estat: una república catalana és tan compatible amb un horitzó independentista com amb un de federalista o de confederalista” i proposen “un full de ruta constituent que ha d’implicar la realització d’un referèndum per a decidir quina relació volem mantenir amb l’Estat espanyol, un procés de definició d’un nou marc jurídic i institucional de Catalunya, i l’elaboració d’una Constitució i la seva ratificació”.

És a dir, que sabent que l’Estat espanyol no ens ha permès fer el referèndum i coneixent totes les traves i amenaces que s’han anat succeint al llarg dels darrers tres anys, esperen poder dur a terme un procés constituent que no només replantegi la relació amb Espanya, sinó que fundi una República catalana i n’elabori un text constitucional propi, de manera acordada i sense trencar la legalitat espanyola.

No cal ser catedràtic en Ciències Polítiques per entendre que això no té cap mena de sentit. No en tindria si no fos perquè CSQEP espera un “canvi de cicle” a partir d’una teòrica victòria dels del Sí se puede al Congrés dels Diputats, que enfocarien el problema català amb una altra actitud. De nou, tot grinyola. Aquesta hipòtesi -o més aviat desig- parteix de dos errors: el primer podríem dir que és un error d’anàlisi d’estructures i el segon és més aviat d’anàlisi electoral.

Primer error: guanyar el govern no és guanyar l’Estat

Disposar d’una majoria, absoluta si es vol, al Congrés, no vol dir controlar l’aparell estatal. Governar, dirigir l’executiu, tampoc significa dominar l’Estat. De fet, a part de fer soroll i emetre discursos amenaçadors, els poders legislatiu i executiu no han hagut d’intervenir massa en el procés català, ja que el poder judicial, encapçalat pel Tribunal Constitucional i l’Audiència Nacional, ha sigut la principal eina per enfrontar-s’hi. I, de fet, sembla que l’excusa del “respecte al marc legal de tots els espanyols” seguirà sent el fonament de l’acció política de l’Estat espanyol. El dret per sobre la política, de nou quelcom sense sentit.

Així doncs, sembla que la única manera de donar resposta als imputs autodeterminacionistes és propiciar un canvi de cicle al govern, a les cambres, a la justícia, a l’exèrcit i als mitjans de comunicació (que estan sent fonamentals per a la difusió dels discursos anti-dret a decidir i anticatalanistes). És a dir, que ens estan dient que hem de posposar el nostre exercici del dret a l’autodeterminació fins que a Madrid acabin no se quan de fer -si es fa- una segona Transició que ho canvii tot tant que els catalans ens pensem dos vegades això de la independència.

Però com es fa tot això? Bé, l’article 168 de la CE estableix que per a qualsevol reforma constitucional que afecti al Títol preliminar (on s’estableix que “la Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles”, que “la soberanía nacional reside en el pueblo español” i que “las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional”), al Capítol segon referent als drets fonamentals i llibertats públiques o al Títol II referent a la Corona, així com per a una revisió íntegra del text constitucional, es requereix l’aprovació de 2/3 de les cambres.

Així doncs, perquè el full de ruta dels qui proposen aquesta via es compleixi, el primer repte a superar és aconseguir 234 diputats i 174 senadors a favor de trencar l’anomenat cadenat del 78, i aquí està el segon error de la hipòtesi-desig del canvi de cicle a nivell d’Estat espanyol.

Segon error: Podemos i IU no sumen

Tot i la cridòria podemita i el “Sí se puede” repetit fins la sacietat, la veritat és que les dues forces que haurien de propiciar l’obertura del procés constituent no aspiren a obtenir la majoria necessària. És més, es troben a anys llum d’aquests dos terços (66’6%) imprescindibles per a canviar la Constitució.

Els números, tot i ser orientatius, no donen lloc a massa dubtes: el bloc Podemos+IU obtindria entre un 19’4% (segons l’enquesta del CIS del juliol) i un 25’5% (segons la de Metroscopia) mentre que el bloc PP+PSOE+C’s rondaria entre el 64’6% (CIS) i un 60’5% (Metroscopia).

Els resultats de les eleccions autonòmiques celebrades el passat 24M a Andalusia, Madrid o el País Valencià tampoc ens diuen que l’hegemonia del bloc pro-règim del 78, ara reforçat per Ciutadans, estigui en perill. El bloc PP+PSOE+C’s té el triple de pes que el bloc Podemos+IU.

24m aut
Veure gràfic interactiu

I els resultats de les darreres eleccions municipals a les 11 ciutats més poblades d’Espanya tampoc ens auguren cap victòria del bloc pro-procés constituent sinó tot el contrari: el bloc pro-règim del 78 és immensament més fort a tot arreu -amb excepció de Barcelona i Bilbao, que tenen panorames diferents- arribant a tenir més del quàdruple de pes en ciutats com Sevilla, Màlaga o València.

24m 11ciutats
Veure gràfic interactiu

Per últim, i referent a la qüestió concreta de l’ordenament territorial, el baròmetre del CIS d’aquest passat juny és també clarificadora: només un 9% dels espanyols acceptarien un model on les comunitats autònomes tinguessin l’opció de passar a ser estats independents.

pregunta cis

 El procés d’independència: la única esquerda del cadenat

És evident, doncs, que el règim del 78 encara no es troba en fase d’extinció, sinó que gaudeix de bona salut arreu de l’Estat, i que una reforma constitucional en sentit progressista -en sentit reaccionari és possible- és avui quelcom impossible tenint en compte la correlació de forces actual i esperada a mig termini. Fins i tot diria que és utòpic, tenint en compte la correlació de forces des d’un punt de vista històric.

Però anem a veure què hi passa a Catalunya, on “trencar el cadenat” pot voler dir diferents coses: mentre el bloc independentista es planteja un trencament mitjançant la desconnexió amb l’Estat i la fundació d’una nova República Catalana, Catalunya Si que es Pot el planteja a l’inrevés: dur a terme un procés constituent on es decideixi també la relació amb Espanya.

Els dos blocs, doncs, proposen desfer-se del règim del 78, davant el bloc PP-PSC-C’s que, com arreu de l’Estat, defensa el discurs legalista i conservador a favor de mantenir l’ordre actual. Així, podríem parlar, com ho hem fet fins ara, en termes d’oposició o no al règim actual, i comptaríem amb el bloc Junts pel SI (JpSi)+CUP+CSQEP i l’esmentat anteriorment PP+PSC+C’s.

Però quina força tenen aquests dos blocs?
En aquests darrers dos mesos hi ha hagut tanta especulació amb quina seria la fórmula i com serien les llistes de les forces sobiranistes (entre les que incloc CSQEP) que es fa difícil saber com es repartiran els vots dins els sectors. Tot i això, els dos blocs estan ben definits i disposem de prou material com per fer-nos una idea de per on van els trets. Orientem-nos:

Per ordre cronològic, primer de tot comptem amb els resultats de les darreres eleccions municipals. Com que en aquests comicis els partits es van presentar sota molts noms i coalicions diferents depenent el municipi, la composició dels blocs era diferent. Com a bloc pro-ruptura he comptat les marques CiU, ERC, ENTESA i CUP-PA, que van sumar un 56% dels vots, mentre que el bloc pro-règim, comptant PxC, va sumar-ne un 32%.

resultats 24m cat

Comptem també amb l’enquesta d’El Periodico de finals de juny -on es preveia una “llista del President” separada d’ERC i la CUP-, segons la qual el bloc pro-ruptura obtindria entre 93 i 98 escons (el 70% aprox) mentre que el seu adversari (que comptaria amb els vots d’Unió) es quedaria amb entre 39 i 43 diputats.

Segons el Baròmetre d’Opinió Política del CEO, també de finals de juny i que no té en compte cap tipus de coalició ni confluència, el bloc CiU+ERC+CUP+ICV+Podemos estaria sobre el 48’5% en intenció directa de vot, mentre que PP+PSC+C’s es quedarien en un 18’2%.

evolucio vot directe

Finalment, els resultats de l’enquesta de La Vanguardia de primers de juliol, que preveia una llista única independentista (68-72) separada del bloc ICV+Podemos (22-23) són similars als d’El Periodico. El bloc rupturista obtindria entre 90 i 95 diputats i la suma PP+PSC+C’s+UDC seria d’uns 39-45.

Queda prou clar, al meu entendre, que la suma de les forces que d’alguna manera volen acabar amb l’actual règim polític espanyol és molt més gran que la dels partits que volen conservar l’statu quo. Queda prou clar, també, que el paper que jugarà CSQEP serà clau per a que aquest teòric bloc pro-ruptura tingui una majoria amplia i per tant més legitimitat, o es quedi fregant la majoria absoluta. Podríem dir doncs, que el procés està una mica en mans de la confluència del Si que es pot: dels ambigus i dels indecisos (que no són el mateix).

Perquè no recolzen el procés doncs? Perquè no donen suport a la independència, que és la única via actualment possible per a obrir un procés democràtic que redefineixi com volem fer les coses a partir d’ara? Sembla que l’excusa principal és que el procés és Mas i que la victòria de l’opció independentista significa un nou govern neoliberal que seguirà retallant i deixant-nos en la misèria. Això, que penso que és una falta de respecte a tota la gent d’esquerres que porta més o menys temps treballant per la independència em planteja l’escenari de les esquerres d’Estat.

El discurs actual de Catalunya Si que es Pot sem sembla propi d’una esquerra que no concep el seu propi funcionament sense una estructura, un desplegament i un discurs a nivell d’Estat i que hi té una relació de simbiosi. Això, penso, el contraposa a la CUP, que tampoc entén la seva pròpia existència sinó és en base a la defensa d’un marc territorial i que actualment, al Principat, forma part del sector impulsor del nou Estat català en el que no seria un pacte d’Estat, però si un pacte nacional amb les altres forces independentistes.

Realment la nova Catalunya seria governada per la dreta? El procés constituent serà dirigit per Convergència?

Primer de tot hem de tenir clar que, si Junts pel Sí no obté majoria absoluta, que Mas sigui president o no, per molt que això estigui pactat entre CDC i ERC, està en mans dels qui completin la majoria independentista. Si Junts pel Sí no hi arriba haurà de recórrer a la CUP, que entre d’altres coses podria negociar perquè el president fos un altre. Què faria en Mas, dir que si ell no és president no hi ha independència? Seria un suïcidi polític. En aquest sentit, la CUP té un paper també clau, que CSQEP està renunciant a exercir.

En segon lloc, per molt que CDC segueixi sent primera o segona força, està a anys llum d’una majoria absoluta i, una vegada superat l’objectiu de la independència i tots els partits es puguin recentrar en el seu discurs sobre l’eix social, es quedarà sola enmig d’un espectre polític d’esquerres. Convergència (amb Unió, si voleu) és l’únic partit catalanista i de dretes.

En aquest sentit, el darrer Baròmetre d’Opinió Política del CEO mostra que sociològicament, som més d’esquerres dels que molts ens pensem. La gràfica ho deixa prou clar:

dreta-esquerra


Esquerres d’Estat

Ja hem aclarit que la independència és la única manera per a poder decidir-ho tot i també que la salut de l’esquerra és prou bona com per encarar un procés constituent. Així doncs, com es pot explicar el posicionament de Catalunya Si que es Pot? Vull entendre l’ambigüitat com el producte d’una lluita interna entre militància de base i cúpules. Però entenc que aquesta batalla l’ha guanyat la direcció, que és conscient de tot el que està passant i de quin és el seu rol. Penso que havien de triar un bàndol i han triat el dels qui volen que tot segueixi igual, el dels defensors del règim del 78. És irònic.

Els papers estan repartits: CSQEP serà l’esquerra d’Estat de l’Estat espanyol. Perquè així ho han decidit i perquè estan actuant com a tal. I en aquest sentit penso que la CUP té una altra gran responsabilitat: el de neutralitzar el discurs compartit pel Partit Popular, els socialistes, Ciutadans i la coalició liderada per Lluís Rabell basat en el “no podeu trencar la legalitat” i en “el procés és Mas” i obtenir suficient suport com per a poder negociar qui serà el president i com serà la desconnexió amb Espanya. Un altre fet irònic: el que assegura que Mas sigui president és que els vots de part de l’esquerra vagin amb el bloc unionista. I com que els del Sí que es pot han decidit que No Podem, cal anular-los.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s