ESTAT, UNIÓ EUROPEA, CLASSE I INDEPENDÈNCIA

Sembla que el procés, tot i no tenir un marcat caràcter de classe, es va topant amb fets que evidencien la relació dels eixos nacional i social i que la gent, sense saber-ho, se’n va adonant.

Ho vam veure durant el 9N i la incapacitat del Govern de la Generalitat i CDC per desobeir. La desobediència és una paraula que no agrada al poder, que es manté mitjançant la coacció i la por.

Ho hem anat notant durant tot el procés: els nervis del gran empresariat català i espanyol, la reducció de l’unionisme a projectes de dretes i el silenci d’Europa ens ho feien intuir.

Durant aquesta darrera setmana, però, ens ho han acabat de confirmar: una declaració conjunta de la Confederación Española de Cajas de Ahorros (Ceca) i la Asociación Española de Banca (AEB) -entitats capitanejades per CaixaBank, Santander, BBVA, Bankia, Sabadell i Popular- dient que marxaran de Catalunya en cas d’independència i les paraules del Vicepresident de la Comissió Europea dient que si una part d’un Estat membre s’independitza queda fora de la Unió Europea pretenen donar força al discurs de la por però posen de manifest que més aviat són ells els qui estan preocupats. Això mereix diverses consideracions:

Primer de tot. Un Estat no és més que la superestructura o el cos jurídic-polític que s’aixeca sobre l’estructura econòmica per a assegurar-ne la reproducció en les millors condicions possibles. En altres paraules, els estats són un instrument del poder econòmic per a perpetuar el sistema: un sistema, el capitalista, basat en l’explotació de persones i recursos que resulta insostenible per al planeta i indesitjable per a la gran majoria de persones per les seva dinàmica intrínseca de centralització de riquesa i poder en mans privades a costa de la globalització de la pobresa i la precarització.

Si tenim clar aquest fet, la pregunta de perquè a la banca, els grans empresaris i els partits espanyols no els interessa la independència de Catalunya es respon sola. L’Estat espanyol ha sigut per al poder econòmic (català, espanyol i internacional) una màquina perfecta per a la defensa dels seus interessos amb una pila de lleis destinades a augmentar taxes d’explotació i a incrementar beneficis com les reformes laborals, amb una contrareforma neoliberal -bases per la qual s’assentaren durant la transició- que ha privatitzat i mercantilitzat drets i serveis bàsics, amb la permissivitat davant el frau fiscal de les grans fortunes o amb els rescats bancaris i els indults a corruptes i estafadors, entre d’altres accions qüestionables. Cal dir que tots els estats tenen un caràcter de classe, malgrat aquest es manifesti amb diferents intensitats depenent del moment i el lloc. Així doncs estats com Afganistan, Espanya, Finlàndia o l’Equador són ben diferents pel que fa a les relacions de classe, com ho és l’Espanya actual respecte la de la república o la del franquisme, però sempre són instruments de classe.

Segona. La Unió Europea no és més que un altre instrument al servei del poder econòmic. Va ser la Unió Europea, sota directrius de l’FMI, qui va impulsar el projecte neoliberal a escala europea i l’us del deute com a instrument per a sotmetre els estats. La Unió Europea és avui un sistema d’extracció de riquesa i manipulació política del Nord cap al Sud i de rics a pobres irremeiablement incompatible amb qualsevol projecte polític de caràcter democràtic i amb la sobirania ja no popular, si no nacional dels estats membres.

Darrerament ha estat el poble grec el qui ho ha pogut comprovar: el mandat democràtic fruit del referèndum -votat sota la coacció del capital amb un “corralito”- que qüestionava les mesures que volia imposar la UE no només va ser ignorat, sinó que es van imposar mesures encara més dures. L’Estat grec sotmès per les institucions financeres alemanyes mitjançant el deute.

A Espanya un dels episodis més notables va consistir en l’aprovació d’una reforma constitucional per a que el pagament del deute tingués “prioritat absoluta”. Aquesta reforma la van fer PP i PSOE sense debat previ -ja ni parlem de referèndum- i quasi en secret. De nou, l’Estat sotmès mitjançant el deute i la prescripció mèdica de la UE. Parlant de secrets, veurem què passarà amb el TTIP.

Dit això, com he assenyalat més amunt, les preguntes es responen soles. Al poder econòmic espanyol i català no li interessa que els catalans fundem un Estat previsiblement més democràtic, progressista i modern que el que tenim ara, perquè significarà que ho tindrà més difícil per explotar-nos, robar-nos i estafar-nos. Al capital no li interessa que es fundi una República que millori les condicions socioeconòmiques i polítiques de la classe treballadora, perquè això va en detriment dels seus interessos.

De la mateixa manera, al capital transnacional no li interessa que es fundi un estat presumiblement d’esquerres ni cap procés de recuperació de sobirania que pugui acabar qüestionant el projecte europeu. Tenen por de l’empoderament dels pobles i de trobar-se amb algú que els digui que no devem i no paguem. Perquè al final, el que ens hem trobat amb l’Estat espanyol ens ho trobarem amb la Unió Europea.

Vivim en un moment de gran mobilització popular i de repolització i democratització de la societat catalana gràcies a la convergència de les lluites en l’eix nacional i en l’eix social: les primeres materialitzades en el procés d’independència i les grans mobilitzacions dels 11 de setembre dels últims anys, i les segones en el 15M, la gran eclosió de les candidatures municipalistes el 24M i el creixement de l’Esquerra Independentista.

És per això que penso que s’ha de donar suport a aquell actor polític que representi les lluites dels dos eixos. Si volem una República Catalana independent i realment sobirana, si volem que siguin les institucions i el poble català qui ho decideixi tot, hem de procedir a la ruptura amb l’Estat espanyol i amb la Unió Europea i no valen mitges tintes. Per tot això aquest 27 de setembre no donaré el meu vot ni a Junts pel Sí ni a Catalunya Si Que es Pot. M’explico.

Entenc que la llista de Junts pel Sí conté personatges que són -juntament amb els governs espanyols- corresponsables de la implementació del projecte neoliberal a casa nostra i de tres dècades de pacte i submissió a l’oligarquia i la corona espanyoles. Parlo de CDC però també de gent que ha recolzat o format part dels tripartits i ara es troba en forces com Demòcrates de Catalunya (ex-Unió) o la NEC (ex-socialistes).

A més d’això, aquesta llista està formada per partits que tenen un gran deute amb les entitats bancàries que s’oposen a la independència així com una doctrina política conservadora, fet que em porta a desconfiar i a pensar que això pot afectar la seva praxi política i incapacitar-los per plantar cara i desobeir quan sigui necessari.

Tampoc puc confiar en la candidatura de CSQP perquè entenc, de nou, que la integren personatges de dubtosa trajectòria política, alguns d’ells responsables de la desactivació de l’esquerra i el sindicalisme de classe al nostre país. Tampoc m’agrada que hi participi ICV, partit endeutat amb La Caixa, coautor de la Marca Barcelona i -tenim memòria- responsables de diversos episodis de repressió a les classes populars catalanes. Tampoc puc votar un programa polític que pretén aturar el procés d’independència i supeditar-lo a l’esperança de victòria -que acabarà en patacada- d’un partit espanyol.

L’única força política que actualment està disposada i pot trencar amb l’Estat espanyol i amb la Unió Europea és la CUP. Dic que pot perquè és la única formació política sense deute amb cap entitat bancaria. De la mateixa manera, el treball fet durant la última legislatura al parlament, així com durant dècades arreu i arran del territori fa que sigui la única formació per la que em sento representat. És per a tot lo exposat anteriorment que faig una crida a votar CUP – Crida Constituent aquest 27 de setembre. Per no renunciar al caràcter de classe del procés d’independència. I per començar a governar-nos.

Vicenç Valls

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s