Al final ha guanyat l’estómac

Normalment quan s’acosten eleccions escric alguna cosa. Per una banda faig una mica d’anàlisi, intento fer un pronòstic… i per altra em mullo, explico qui votaré -si no ajudo directament en alguna campanya com a les municipals o el 27-S- i perquè ho faré. Aquesta campanya, en canvi, no he dit res, malgrat vaig estar a punt. Tenia pensat escriure perquè anava a votar Esquerra Republicana des del punt de vista d’algú proper a la CUP. Ara no m’estendré, però la cosa, en opinió meva, era fàcil: Penso que cap partit català s’hauria de presentar a les eleccions espanyoles, però una vegada Esquerra i Convergència es presenten, s’ha de votar ERC perquè superi Convergència. Així es força un canvi en la correlació de forces dins de Junts pel Sí, Mas constata que si va a eleccions tindrà encara menys opcions de ser President i potser ERC mou fitxa. Òbviament res és segur i aquesta tàctica no és infal·lible, però posats a jugar, com a mínim no regalem cadires als convergents ni deixem que en Duran aspiri a entrar -com menys participació, més barat és l’escó-, pensava.

Potser per falta de ganes a causa del simplisme dels debats i el poc nivell que ens ofereix la política espanyola -els mitjans en són corresponsables-, potser perquè no veig massa utilitat a aquestes eleccions, potser perquè no me les sento meves -ja fa anys que el meu marc polític és un altre- o potser per una mica de cada, no he escrit res d’això, i ara ho agraeixo.

Aquest matí m’he topat amb una publicació d’en Rufián. Deia “Recuerdas cuando ante tanto agravio te has dicho y has dicho “basta”? Pues es hoy, este #20D, cuando has de decirlo más claro y alto que nunca. A les urnes, catalans!”. Ho he trobat tant fastigós, pel to i pel contingut, que he decidit no votar-los i, per tant, no anar a votar.

Evidentment no deixo de votar-los pel tuit d’en Rufián, això ha sigut quelcom simbòlic que m’ha fet replantejar-m’ho, que m’ha atacat l’estómac. De fet, porta atacant-me’l des d’abans de començar la campanya. Quan van dir que el posaven de numero u vaig dir de seguida que era una molt bona jugada per captar vots, i això ho mantinc, però aquí està el problema: això de fer candidatures guanyadores a costa de simplificar i buidar-se de continguts no va amb mi, i Rufián contribueix a aquesta precarització intel·lectual -malgrat l’aparença d’erudit modern- de la política.

Els motius principals pels que finalment no voto Esquerra són els següents. Seré breu:

Com a independentista de tota la vida -a casa ja ho eren abans que jo naixés- estic ofès amb ERC per haver callat davant els insults de la caverna catalana als contraris a la investidura de Mas. Ens han dit de tot, ens han acusat de ser del CNI, ens han dit feixistes i traïdors i Esquerra Republicana, de nou amb l’objectiu de guanyar vots com sigui, no ha dit res. És més, internet està ple de comentaris ofensius de militants d’ERC, alguns amb càrrecs electes i tot. I a cada campanya es repeteix el mateix: a les municipals també ens vam haver de sentir a dir que no érem independentistes per fer una llista amb militants d’ICV i van estar vomitant merda a les xarxes.

L’estómac m’impedeix votar a gent que fa aquest tipus de política, tant baixa i mesquina.

Com a persona d’esquerres que soc, no puc dipositar la confiança en un partit que, de nou per tacticisme electoralista, resta mut en les negociacions per un pla de xoc que ens urgeix. Tampoc puc oblidar el paper de crossa de Convergència que ha estat fent a canvi de res durant els darrers dos o tres anys, ni votar una gent que no aspira a atreure els sectors d’esquerres que encara resten per afegir-se al projecte independentista per no incomodar la dreta -li diuen “centre-dreta”- i el poder. L’estómac no em deixa.

A la política s’hi barregen la racionalitat i l’emoció, en un equilibri dialèctic. Sense la racionalitat seríem bàrbars, però sense l’emoció seriem autòmats sense capacitat de transformació. A mi el cap em deia que votés, tàcticament, Esquerra Republicana, però l’estómac em diu que, dignament, em quedi a casa. I finalment ha guanyat l’estómac.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s