SOBRE LA LLISTA DE CENTRE POLÍTIC

Ja fa un parell de dies que coneixem la nova arma de CDC i ERC per al procés: la “llista transversal” ,“civil amb polítics”, “unitària independentista”… i un seguit de noms que se li han anat posant -erròniament, penso, i ara m’explicaré-. Les primeres reaccions per part dels diferents grups ideològics de l’esquerra, que és per on em moc, van ser, crec, desmesuradament emotives, és a dir fetes des de l’emoció instantània al conèixer la notícia i no des de la meditació prèvia. Moltes d’aquestes reaccions van ser crítiques destructives centrades en la figura que encapçalarà la llista, Raül Romeva, titllant-lo de traïdor i d’haver-se passat “al bàndol neoliberal” -on aneu a parar-. No vaig compartir la crítica, no del tot almenys, però no m’hi vaig voler posar en aquell moment.

Vaig decidir que estaria dos dies desconnectat del tema, perquè allò m’estava posant nerviós, i després de pensar una mica, segueixo pensant que dir que Romeva s’ha venut a la llista neoliberal, a Mas o a qui sigui, em sembla erroni i desmesurat. Per resoldre aquesta qüestió, primer li buscarem un nom -i una definició- millor a la llista presentada fa dos dies per CDC, ERC, Òmnium i l’ANC i després intentaré parlar del mapa de l’esquerra de cara al 27-S.

Comencem. La llista no és transversal, ja que no té en compte els sectors ideològics de més enllà a l’esquerra que l’esquerra ecoreformista a la que s’aspira atraure amb Raül Romeva (fet important del que després parlaré) ni de més enllà a la dreta que la dreta cristiana i conservadora d’UDC als qui s’atraurà mitjançant Demòcrates de Catalunya.

La llista, tot i que pretén ser unitarista, no és unitària. Simplement pel mateix que no és transversal: no està configurada ni representa tots els colors de l’espectre polític independentista, que és molt gran.

La llista no és civil, però tampoc civil amb polítics. Com a molt li podríem dir “llista de polítics diversos i algun civil”, tenint en compte que a partir del 8è lloc de la llista, se la repartiran CDC i ERC en un 60%-40%, deixant alguns llocs per als escindits d’altres partits i que en els primers 8 llocs hi figuren el president de la Generalitat i el líder de la segona força més votada als quart i cinquè lloc respectivament, el primer lloc és per un ex-ICV i els segon i tercer llocs són per a dues ex-militants d’ERC (Forcadell) i el PSUC (Casals). No crec que sigui necessari estendre’s més en aquest punt.

La llista, per últim, no és una llista hegemònica, però si que és “per a l’hegemonia” o “de centre polític”. Evidentment, CDC sap que no té l’hegemonia en la política catalana, ni tant sols si s’ajunta amb ERC. L’encreuament dels eixos nacional i social fa que això sigui així: per ser gràfics, ni l’independentisme d’esquerres, ni l’unionisme d’esquerres ni l’unionisme de dretes comparteixen gran part del programa amb Convergència. Ni que Esquerra es suïcidi per ampliar el suport d’entre les esquerres moderades. En aquest sentit, la jugada d’incorporar Raül Romeva com a cap de llista és brutal. M’explico.

L’encapçalament de la llista per part de Raül Romeva pot suposar el cop de gràcia per a ICV, que sort en tindrà de poder-se diluir en una confluència que veurem cap a on anirà. Els militants independentistes d’Iniciativa han de portar ja massa temps omplint-se de contradiccions i el fet que una figura tant ben valorada pels verds com Romeva vagi al davant de tot de la pretesa -i venuda com a tal- “llista transversal”, pot fer que molts es decideixin a votar-la. Penso que és una bona tàctica per a atraure el vot ecosocialista indepe potencialment cupaire. Potser en aquest sentit l’esquerra independentista pot fer crítica, ja que pot suposar alguns vots menys que aniran per a una llista que no és més que l’últim instrument, com bé diu Guillem Martínez, de CDC per a refundar-se mitjançant el procés, tot i que confio en que Romeva aporti molta transparència pel que fa als plans de CDC i adopti una figura de controlador, que seria la part positiva. Vull pensar que ens alertarà si Mas i els seus socis de partit en tramen alguna de grossa i que és una mena d’infiltrat (a mode de moderador d’esquerres) que CDC ha d’empassar-se pel seu propi bé. Vull pensar.

Però encara hi ha un fet més a ressaltar, penso: no només es vol una llista de centre polític per a aspirar a obtenir vots de molts sectors ideològics i ser l’opció guanyadora que permeti tirar endavant el procés a la vegada que es refunda CDC com el partit heroic que “ens ha portat a la independència”, sinó que està definint, dibuixant, delimitant el centre polític d’aquest país de cara a la construcció del nou Estat. És a dir: amb aquesta llista i la idea -que ens repetiran mil vegades- de la transversalitat, ens estan dient que hi ha gent que no hi entra perquè no és “com tothom”, és “extremista” o “radical” i per això no hi cap en una llista “de tots”.

Amb això, i el discurs del “ara cal guanyar, després ja pensarem com volem que sigui el nou Estat”, és com Convergència pretén guanyar-se l’hegemonia de demà, la que realment importa: la que conduirà el procés constituent i guiarà la construcció de la nova República Catalana.

És per tot això, que penso que el paper de l’esquerra (sobretot de l’Esquerra Independentista) ha de ser qüestionar l’argument del “després ja veurem” i argumentar molt bé per a què volem un Estat. Volem un Estat precisament per a que aquesta gent deixi de liderar res, per a que deixin de governar-nos. Com bé deia Pau Llonch -o volia dir, i la censura d’Òmnium és prou simptomàtica del que he explicat-, volem un Estat per a sotmetre les elits i si oblidem el caràcter de classe d’aquest, si oblidem que és un instrument polític molt potent i no un fi polític en si, ens guanyaran la batalla i la independència serà una altra imatge creada per i per a la societat de l’espectacle.

Que CDC voti a favor del TTIP, per exemple, també és simptomàtic. També ho és el posicionament pro UE de sempre de les “entitats de la societat civil”, fent campanyes dient que “no ens expulsaran de la Unió Europea ni de l’euro”. Ei! I si volem sortir-ne? De nou, obviant debats per a interès propi. I van fent.

Cal fer que l’eix social tingui la importància que li correspon en aquestes eleccions, que és molta. A més, l’argument de “ara ens hem de preocupar de com fer guanyar l’independentisme” és trampós perquè la victòria passa precisament per aquí: per convèncer els sectors de les classes populars que resten indecisos amb una proposta de República Catalana feta des de l’esquerra transformadora i anticapitalista. Insisteixo: crec que aquest hauria de ser sobretot el paper de l’Esquerra Independentista que, a falta d’un acostament de “Catalunya si que es pot” a l’independentisme, atregui més el vot pro “nova política” i menorment independentista (qui prima l’eix social al nacional) que aquesta confluència. Cal que la llista de la CUP deixi ben clar que “Ho volem tot” i ho podem fer tot, i més.

Perquè obviar debats és cedir política i, com digué Fuster, tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.

Vicenç Valls Teruel
@XentoVilassar

Eleccions municipals 2015 a Vilassar de Mar

Eleccions municipals a Vilassar de Mar

S’acosta el 24M. A Vilassar encarem aquestes eleccions amb una mica de desconcert, ja que el panorama polític del nostre municipi ha sofert canvis notables respecte les anteriors conteses, fet que fa difícil qualsevol predicció.

Noves marques

El primer canvi és l’aparició de forces noves com Ciutadans, Gent per Vilassar o Podemos (Vilassar sí puede), així com la irrupció de Babord, que implica que CUP i ICV no es presentin.

C’s, la formació d’Albert Rivera ja havia estat a les eleccions municipals del 2007, tot i que no va obtenir representació al quedar-se amb un 2’3% dels vots. El 2011, en canvi, no van presentar candidatura al nostre poble (fet que es va traduir amb una pujada del PP), però enguany ho tornaran a intentar amb una llista encapçalada per Juan Díaz. Cal destacar la presència d’un ex-PxC en aquesta candidatura.

Podemos (Vilassar sí puede) és una força que s’ha anat gestant des del 15m fins a dia d’avui. Recull persones de Frente Cívico i és la única formació d’esquerres i unionista (malgrat el llenguatge sovint ambigu) que es presenta, fet que li assegura, penso, un bon grapat de vots. La cap de llista d’aquesta candidatura és Zenaida Serrano, però cal destacar-hi la presència de Jesús Arroyo, Segretari General del Cercle local de Podemos, amb una llarga trajectòria política i exmilitàncies a EUiA (el 2003 Arroyo presentà candidatura separada d’ICV), el PSUC Viu i Frente Cívico.

Els únics resultats existents per a Podemos a Vilassar de Mar corresponen a les eleccions al Parlament Europeu del 2014, en les quals van obtenir un 5% dels vots (401).

Gent per Vilassar és una de les grans incògnites d’aquestes properes eleccions. Sota aquest nom aparentment progressista s’hi amaguen els regidors d’Unió que van partir peres amb l’alcalde i van decidir presentar candidatura pròpia. El trencament ve motivat per desavinences en la gestió del municipi, així com perquè Ferrer es presenta a la reelecció, segons diuen, contra la voluntat de la resta de militants.
El candidat de GxV és Joan Roca, primer home d’Unió al poble, regidor des de l’any 2000, tinent d’alcalde i regidor d’Espais Públics i Medi Ambient del 2007 fins al passat febrer (moment de la ruptura amb CiU). Actualment Roca també té un càrrec a la Diputació, que oficialment exerceix amb “dedicació exclusiva” i pel qual rep una remuneració de 5967,60€ al mes. Al darrera de Roca hi trobem gent com Núria Arasa (regidora de Serveis Socials, Família i Gent Gran durant quasi tota la darrera legislatura), Laureà Folch (regidor de Comunicació, Noves tecnologies i Atenció al ciutadà) o Jordi Tàpias (regidor de Joventut i Festes populars).

L’altre nom que trobarem per primera vegada en una butlleta és el de Babord. Aquesta candidatura va néixer gràcies a l’impuls dels militants locals de la CUP i d’ICV, que es van posar en contacte amb diferents persones provinents dels moviments socials i implicades en el teixit associatiu del municipi, que es van posar a treballar ja fa un any i mig. És una formació municipalista amb un programa d’esquerres i que creu en la transformació social des de baix i a peu de carrer.  Babord és assembleari i pren les decisions de manera col·lectiva: l’assemblea plenària n’és l’òrgan sobirà i les diferents comissions els espais de treball sectorial.
Babord s’ha donat a conèixer, en part, gràcies a la seva posició crítica amb la gestió del municipi i l’Ajuntament per part de CiU, fent una campanya informativa sobre les irregularitats en el projecte del Mercat, protestant per la gestió del Centre Cívic, organitzant mobilitzacions i també debats sobre temes rellevants com la desobediència, el gènere o el paper del municipalisme en el procés d’independència.

Si bé no tenim resultats d’altres conteses que ens puguin orientar sobre quins poden ser els resultats de Babord perquè és la primera vegada que es presenten, és d’esperar que els vots d’ICV i la CUP vagin per aquesta candidatura. A més a més, cal tenir en compte que a la llista hi trobem també el nom d’exsocialistes, fet que fa possible pensar en un traspàs més o menys considerable de vots del PSC. Un altre factor a tenir en compte, serà la presència de molts joves a la llista, que possiblement es tradueixi en una major mobilització del vot jove per aquesta candidatura.

Els vells partits

Un dels temes dels que més s’està parlant en els últims temps és la regeneració política. Hi ha cert consens social en que cal renovar cares i partits i, en conseqüència, hem sigut testimonis de l’eclosió de Podem, de les candidatures de confluència i del creixement d’una “dreta alternativa” representada per Ciutadans.
Malgrat tot, sembla ser que els partits vells continuen ocupant un espai important i que en alguns casos fins i tot guanyaran pes.

CiU és el partit que més acostumat està a guanyar a Vilassar, sent primer còmodament en les conteses des del 2003, si ve en aquella legislatura un pacte PSC-ERC-ICV els va impedir governar, repetint-se l’escena del 1999 on va ser un pacte PSC-ERC el que els va deixar sense l’alcaldia. Actualment governen amb majoria absoluta (9 regidors de 17) malgrat van obtenir un 46’2% dels vots, fet que els ha permès fer i desfer al seu antull.
Els lidera Joaquim Ferrer, que és alcalde des del 2007 i regidor per CiU des del 1995. També sosté el càrrec de vicepresident tercer de la Diputació, que exerceix amb “dedicació exclusiva” a canvi d’una remuneració de 6921,17€ al mes. Resulta si més no estrany que algú pugui dedicar-se exclusivament a un càrrec quan ha d’exercir-ne uns quants més (alcalde i regidor d’Hisenda, de Noves  tecnologies, de Comunicació, d’Atenció al ciutadà i de Serveis Socials, família i gent gran).
El partit de Ferrer ha estat durament criticat per l’oposició per ser el principal responsable de la insolvència de l’S.A Municipal, així com del sobreendeutament de l’Ajuntament. L’equip de govern de Ferrer va aprovar el traspàs del deute de la societat municipal al consistori per tal d’evitar un concurs de creditors que els hagués pogut comprometre seriosament.

L’altre fet important a tenir en compte en relació amb aquest partit és la ja mencionada ruptura amb la cúpula d’Unió, que va iniciar el seu propi projecte a Gent per Vilassar. Això suposarà una gran fuga de vots per la formació de Ferrer, que enfronta les eleccions amb una imatge més aviat negativa i amb la confiança deteriorada d’una part dels seus votants històrics.
Per últim, el fet que aquestes conteses puguin tenir cert caràcter plebiscitari i el paper interessat i poc convençut dels convergents a nivell nacional pot ser un altre factor determinant en els resultats de CiU.

En definitiva, en bona part els resultats de Joaquim Ferrer aquest proper 24 de maig dependran de la capacitat que tingui l’esquerra (Babord sobretot) per evidenciar la mala gestió dels últims anys, de la que tingui GxV per mobilitzar els votants històrics, la dreta catalanista i els emprenyats amb l’alcalde i de si ERC és capaç d’aprofitar la indecisió dels convergents per atraure’n vots independentistes.

Esquerra no serà cap sorpresa. El seu paper, tot i que han format part de dos governs tripartits (de 1999 a 2007), ha sigut sempre prou reduït, arribant a ser sisena força el 2011 amb un modest 5% dels vots. No obstant, les circumstàncies faran que enguany ERC estigui en condicions de disputar la victòria a CiU. Com dèiem, la gestió del procés passa factura a CiU: Mentre que a les eleccions al Parlament del 2012 els republicans (14’5%) encara es trobaven a anys llum dels convergents (42,1%), a les europees del 2014, sols un any i mig després, ERC es quedava a menys de tres punts de la victòria amb un 27’6% contra el 30% dels nacionalistes.

ERC presenta una llista encapçalada per l’advocat Damià del Clot i configurada per diferents persones de l’entorn independentista local i utilitza la plataforma Vilassar de Mar diu Sí per donar a conèixer el projecte. Entenc que, donat el perfil dels qui són a la llista i del moment en que ens trobem en clau nacional, l’opció d’Esquerra serà vetllar perquè el 24 de maig tingui un caràcter plebiscitari. Els bons resultats d’aquesta formació depenen, per tant, de fins a quin punt els vilassarencs vagin a votar prioritzant l’eix nacional.

El PSC i el PP, per altra banda, haurien de tendir a baixar i a quedar-se en percentatges molt similars. Això significa que la baixada dels socialistes serà major que la dels populars, fet que sembla bastant probable tenint en compte la possible fuga de vots a ERC en clau nacional i a Babord o Podemos en clau social. Com ja he esmentat, són diversos els exsocialistes que actualment es troben fent feina a Babord o li han donat suport públicament.
En el cas del Partit Popular, la baixada serà deguda a la irrupció de Ciutadans, i la pronunciació d’aquesta dependrà directament dels resultats de la candidatura de Juan Díaz.

El PSC presenta una cap de llista bastant desconeguda, l’Alícia Rodríguez, provinent del món de la gestió empresarial i està fent una campanya en la línea de la majoria dels partits: aposten, en general, per donar un gran protagonisme a la cap de llista i per atreure vots alabant les qualitats personals de la candidata i donant-ne una imatge d’exemplaritat. Vota’ns, que el líder és bona gent.

Per part del PP, en Jaume Marfà torna a encapçalar la llista i ho fa amb un leitmotiv prou curiós i polèmic, “+Poble –Política = Convivència”, que es pot referir al fet que estan disposats a pactar amb qualsevol formació, sigui independentista o d’esquerres, si ha de ser positiu per al municipi. Això mateix deia Marfà al seu blog fa unes setmanes, en una entrada crítica amb la majoria absoluta convergent.

Per últim, Solidaritat Catalana per la Independència (SI) es presentarà per segona vegada en unes eleccions municipals a Vilassar de Mar.  Qui encapçala la llista és Lluís Tenas i va acompanyat de diverses persones de l’entorn independentista local en una campanya on es vol donar importància a l’eix social amb propostes de regeneració i transparència però sempre lligades directament a la independència com a irrenunciable prioritat. Tenint en compte les dades de les anteriors municipals i complementant-les amb les de les eleccions del 2012 i el 2010 al Parlament, el més probable és que aquesta formació no superi el 2% dels vots emesos. Recordem que per optar a obtenir representació s’ha d’aconseguir superar el 3% dels vots.

Possibles escenaris

Esquerra, Convergència i Gent per Vilassar

Sembla evident que la enorme distància que separa actualment CiU i ERC a l’Ajuntament vilassarenc (46’2 contra 5’1%) es veurà enormement reduïda.

Si bé els republicans sempre han quedat molt lluny de CiU en les municipals, essent el resultat menys desigual el de l’any 1999 quan els convergents van superar-los per poc més d’un 10%, i que aquesta diferència s’ha anat eixamplant cada quatre anys, hem de prestar atenció a l’evolució general d’aquests dos partits en els darrers quatre anys. Des que va començar el procés sobiranista la tendència s’ha invertit i Esquerra cada vegada està més a prop de CiU, fins al punt de pràcticament empatar-los a les europees de l’any passat.

Si a més tenim en compte l’escissió de Gent per Vilassar, que està fent una campanya molt potent i innovadora tecnològicament i que compta amb part del que era l’equip de govern de Joaquim Ferrer, així com amb persones influents i conegudes al poble, s’obre la porta a una victòria, tot i que justa, d’Esquerra Republicana.

En definitiva, com apuntava abans, l’ascens d’ERC es deurà a la mala gestió del procés per part dels convergents i de la capacitat que tingui per donar un caràcter plebiscitàri al 24M, però la victòria d’una o altra formació serà clarament determinada pels resultats de Gent per Vilassar.

//e.infogr.am/ciu_i_erc_municipals_vdm_95_11

//e.infogr.am/ciu_erc_vdm_2010_14

L’esquerra vilassarenca

Un altre escenari que canviarà molt després d’aquestes eleccions serà el de l’esquerra local. A les darreres municipals, les formacions d’esquerres eren ERC, el PSC, ICV i la CUP. En aquestes el nombre de partits autodenominats d’esquerres és el mateix, però hi ha hagut un avenç qualitatiu amb la confluència d’ICV i la CUP i l’entrada de Podemos.

Segurament els càlculs més difícils són els de Podemos, dels quals només tenim les dades de les europees del 2014. No obstant, tenint en compte el total descrèdit del PSC i el fet que la resta de partits d’esquerres siguin independentistes (ERC i Babord), podem preveure que Serrano entrarà com a única regidora podemita gràcies a la mobilització del vot d’esquerres i contrari al procés d’independència.

En el cas de Babord, treure menys vots dels que van aconseguir ICV i la CUP el 2011 seria considerat una derrota. La opinió majoritària sembla ser que obtindrà 3 regidors, però no és descabellat pensar en un quart si tenim en compte el ja esmentat suport d’exsocialistes del poble, la brutal feina d’aquest grup en la crítica de la gestió de l’ajuntament i, sobretot, la profunda connexió amb el teixit associatiu del municipi, com els Agrupaments Escoltes. Babord, doncs, pot entrar amb veritable força gràcies a la mobilització del vot jove i al suport de gent que sol practicar l’abstenció al considerar que no hi ha cap formació d’esquerra anticapitalista.

El Partit dels Socialistes deurà rematar la seva caiguda lliure, com ja hem dit, obtenint uns resultats similars als dels populars. El més probable és que obtinguin un sol regidor amb menys del 10% dels vots. Perdrien, doncs, dos dels tres regidors obtinguts en les anteriors conteses i quedarien en una posició residual similar a la de les eleccions europees del 2014, on només va superar a Ciutadans i Podemos.

En general, durant els anys de crisi econòmica, hem vist com creixien les formacions d’esquerres i com la dreta perdia força. Tot i que al 2010 el conjunt de les esquerres obtenia un 35% menys dels vots i que la percepció sigui la d’un poble de dretes, a les eleccions del 99 i les del 2003 van ser els partits d’esquerres els que van obtenir una majoria de vots, que es va traduir en dos tripartits PSC-ERC-ICV. Des de llavors i fins el 2011 la dreta no va parar de créixer, sobretot gràcies a CiU que semblava instal·lar-se definitivament per sobre el 45%.

És a partir del 2012, fruit de la mala gestió del procés i al desgast provocat per les retallades, que els convergents comencen la seva involució que es farà evident amb l’ajustada victòria a les europees del 2014 (només tres punts per sobre els republicans). En aquestes eleccions, el conjunt de les esquerres ja supera clarament el de les dretes, amb un 49,6% front un 42,9%.

//e.infogr.am/resultats_eleccions_vilassar_de_mar_2010_14_segons_eix_esquerra_dreta

La dreta espanyolista

És revelador que les forces de l’espanyolisme que s’oposen al dret a decidir hagin quedat reduïdes a dos partits de dretes. Aquests dos partits són el Partit Popular i Ciutadans. La formació taronja es presenta per segona vegada a unes municipals després d’haver-ho fet el 2007, any en que no van superar el 3% mínim requerit per aspirar a obtenir representació. No obstant, sabem que els resultats de Ciutadans depenen en gran mesura de la percepció que en tenen els electors a nivell nacional o estatal. És a dir, que els resultats d’aquesta formació depenen de la capacitat que en tinguin els líders com Albert Rivera per a donar-se a conèixer i presentar-se com una alternativa jove, regeneradora i compromesa dels seus rivals directes, els populars.

Així doncs, el grau de caiguda del Partit Popular estarà fortament relacionat amb la capacitat que tingui Ciutadans per fer-se un lloc a l’Ajuntament.

Pactes

Sembla que aquestes eleccions canviaran totalment el panorama a l’Ajuntament. Per començar, Convergència perdrà segur la seva majoria absoluta i obtindrà uns resultats semblants als d’Esquerra, si bé no es pot predir quin dels dos partits obtindrà el nombre més alt de vots. Aquests dos partits seran, en principi, els dos còmodes vencedors d’aquestes eleccions.

Pel darrera hi trobarem probablement dues de les forces que s’estrenen: Babord i Gent per Vilassar, que també poden obtenir un resultat semblant entre elles , i que presumiblement rondaran els 3 regidors cadascuna.

És important tenir en compte que Gent per Vilassar, a més de condicionar seriosament els resultats de CiU, serà la peça clau per a formar govern si entre convergents i republicans no assoleixen la majoria absoluta. En aquest cas, descartant el pacte amb les formacions no independentistes i també amb l’esquerra representada per Babord i Podemos (que han deixat clar que no pactaran mai amb Convergència), Ferrer i del Clot haurien de recórrer a l’equip de Joan Roca per a poder entrar a governar.

Sigui amb GxV o sense, el pacte CiU-ERC es presenta com el més probable. De fet, segurament el pacte ja estigui fet, de fa temps, per a arribar a acords a tot arreu i a tots els nivells possibles. Com al Parlament. I Vilassar no en serà una excepció. Preparin-se per a l’esquerrovergència a Vilassar de Mar.

Us deixo amb un parell de gràfics sobre l’evolució dels partits (municipals des del 1995 fins el 2011 i període 2010-14) i un tercer sobre l’evolució de les opcions independentista i unionista (2010-14), tenint en compte també les terceres vies.

//e.infogr.am/resultats_eleccions_municipals_vilassar_de_mar_1995_2015

//e.infogr.am/resultats_eleccions_vilassar_de_mar_2010_14

//e.infogr.am/resultats_eleccions_vilassar_de_mar_2010_14_segons_eix_nacional